Sóc la Judit Salavedra Pont, vaig néixer al 29/06/90 i visc a Sant Hilari Sacalm. La passió pel futbol em va venir de ben petita i vaig començar-hi a jugar quan només tenia 5 anys.
El meu primer equip va ser el Sant Hilari i teníem un entrenador molt estimat per a tots nosaltres, en Joan. Ell va ser qui em va ensenyar a tocar i xutar la pilota. Als set anys el meu entrenador va ser en Josep Farras, un molt bon entrenador amb el qual vaig aconseguir ser la màxima golejadora en el torneig de Sant Joan que es disputava a Sant Hilari, on era la única nena participant i on hi jugaven diversos equips del voltant del nostre poble.
El 1997, quan encara tenia set anys, el Sant Hilari em va entregar una copa per ser la primera noia que defensava els colors del Sant Hilari.
Vaig estar jugant al Sant Hilari fins que l'edat m'ho va permetre, ja que les noies no sempre poden jugar amb els nois perquè hi ha una edat límit. Va ser a partir d'aquest moment en què els meus pares varen buscar-me un equip femení de futbol 7, l’Unió Esportiva Breda. Quan estava jugant en aquest equip, la Selecció Catalana de futbol em va convocar per passar unes proves, però a l'últim dia em varen dir que no m'agafaven i vaig passar un petit disgust.
Al cap de dos o tres anys jugant al Breda, i quan encara em quedava un any per jugar a futbol 7, l'Arbúcies es va interessar per mi, però per jugar a futbol onze. I aquest va ser el motiu que em va fer canviar d'equip, el fet de poder jugar a futbol onze i amb gent més gran que jo. Però aquell mateix any que vaig fitxar per l'Arbúcies, el Club Deportiu Blanes em va cridar per participar en el MIC (Mediterranean International Cup) que es disputava a Blanes. En aquest torneig vaig jugar contra equips que disposaven de molt bones jugadores, com ara el Barcelona, la Selecció d'Estats Units, equips alemanys, xinesos, russos, suissos,...Un cop acabat el torneig, el Blanes em va proposar de continuar a l'equip, i és per això que vaig fitxar pel primer equip del Blanes quan tenia 14 anys.
El primer any amb el Blanes va ser molt bo, ja que varem està a un punt de poder pujar a una lliga superior, al Nacional. A més, a nivell individual, també tinc molts bons records del meu primer any en aquest equip perquè un cop acabada la temporada em varen donar una copa per haver estat la millor jugadora de l'equip.
Al segon any de ser al Blanes, la Selecció Catalana de futbol em va tornar a convocar per fer les proves, i aquesta vegada sí que em varen agafar i vaig poder formar part de la selecció. Aquest any va ser un any de gran sacrifici per a mi, ja que entrenava tres dies a la setmana amb el Blanes i un quart dia amb la selecció catalana a Barcelona, Montjuic. Però com he dit, aquest sacrifici va donar resultat perquè em va permetre que aquesta vegada l'entrenador de la Selecció Catalana sí confiés en mi i m'agafés a la sub-16. Aquell any vaig anar a Murcia tota una setmana amb les meves companyes de selecció per poder disputar el Campionat d'Espanya. Va ser un gran campionat on hi havia una gran competivitat, però gràcies al nostre esforç, a les ganes, i al nostre joc varem aconseguir vèncer a grans seleccions i guanyar el campionat d’Espanya. Per mi, i suposo que per a qualsevol jugadora, el sol fet de poder jugar amb la Selecció Catalana ha estat molt important, i a més haver quedat primeres del campionat d’Espanya va ser molt gratificant.
A més, amb el Blanes també participarem en el Campionat de Catalunya de futbol sala on també varem aconseguir quedar primeres de Catalunya en una especialitat de futbol que no era la nostra. Aquest torneig, a l'igual que el MIC (Mediterranean International Cup), el vaig disputar els tres anys que he estat jugant al Blanes.
Durant l'estiu del 2007 amb el Blanes varem formar un equip de cadets i varem jugar al torneig de travel sport on hi havien grans equips com ara l'Espanyol, el Llevant, València, Athlètic de Madrid,...Varem aconseguir quedar primeres gràcies a l'esforç i al nostre joc, després d'una dura semifinal contra l'Athlètic de Madrid i una gran final contra el València.
Cal afegir, que en aquest torneig ningú apostava per un Blanes guanyador, però jo i totes les altres jugadores del Blanes varem ser capaces de vèncer a grans equips i de molta nomenada i emportar-nos la copa cap a casa.
Tot i que el Blanes m'ha deixat molts bons records, fa tot just una temporada vaig decidir canviar d'equip i anar-me'n al Girona Futbol Club femení per tal de poder jugar en una categoria superior a la del Blanes i a una categoria on hi ha grans equips i grans jugadores com és el Nacional. I espero que amb el Girona ens vinguin unes grans temporades omplertes de títols.
Durant tots aquests anys me n'he adonat que l'esport es molt bonic, però requereix molt de sacrifici i constància per part de molta gent, com ara entrenadors, pares i de les pròpies jugadores. I al final al que et queda són els bons records, les amistats i les il·lusions i una de les coses que m'agradaria és que el meu poble, Sant Hilari, hi pogués haver un equip femení defensant els colors del Sant Hilari.
El meu primer equip va ser el Sant Hilari i teníem un entrenador molt estimat per a tots nosaltres, en Joan. Ell va ser qui em va ensenyar a tocar i xutar la pilota. Als set anys el meu entrenador va ser en Josep Farras, un molt bon entrenador amb el qual vaig aconseguir ser la màxima golejadora en el torneig de Sant Joan que es disputava a Sant Hilari, on era la única nena participant i on hi jugaven diversos equips del voltant del nostre poble.
El 1997, quan encara tenia set anys, el Sant Hilari em va entregar una copa per ser la primera noia que defensava els colors del Sant Hilari.
Vaig estar jugant al Sant Hilari fins que l'edat m'ho va permetre, ja que les noies no sempre poden jugar amb els nois perquè hi ha una edat límit. Va ser a partir d'aquest moment en què els meus pares varen buscar-me un equip femení de futbol 7, l’Unió Esportiva Breda. Quan estava jugant en aquest equip, la Selecció Catalana de futbol em va convocar per passar unes proves, però a l'últim dia em varen dir que no m'agafaven i vaig passar un petit disgust.
Al cap de dos o tres anys jugant al Breda, i quan encara em quedava un any per jugar a futbol 7, l'Arbúcies es va interessar per mi, però per jugar a futbol onze. I aquest va ser el motiu que em va fer canviar d'equip, el fet de poder jugar a futbol onze i amb gent més gran que jo. Però aquell mateix any que vaig fitxar per l'Arbúcies, el Club Deportiu Blanes em va cridar per participar en el MIC (Mediterranean International Cup) que es disputava a Blanes. En aquest torneig vaig jugar contra equips que disposaven de molt bones jugadores, com ara el Barcelona, la Selecció d'Estats Units, equips alemanys, xinesos, russos, suissos,...Un cop acabat el torneig, el Blanes em va proposar de continuar a l'equip, i és per això que vaig fitxar pel primer equip del Blanes quan tenia 14 anys.
El primer any amb el Blanes va ser molt bo, ja que varem està a un punt de poder pujar a una lliga superior, al Nacional. A més, a nivell individual, també tinc molts bons records del meu primer any en aquest equip perquè un cop acabada la temporada em varen donar una copa per haver estat la millor jugadora de l'equip.
Al segon any de ser al Blanes, la Selecció Catalana de futbol em va tornar a convocar per fer les proves, i aquesta vegada sí que em varen agafar i vaig poder formar part de la selecció. Aquest any va ser un any de gran sacrifici per a mi, ja que entrenava tres dies a la setmana amb el Blanes i un quart dia amb la selecció catalana a Barcelona, Montjuic. Però com he dit, aquest sacrifici va donar resultat perquè em va permetre que aquesta vegada l'entrenador de la Selecció Catalana sí confiés en mi i m'agafés a la sub-16. Aquell any vaig anar a Murcia tota una setmana amb les meves companyes de selecció per poder disputar el Campionat d'Espanya. Va ser un gran campionat on hi havia una gran competivitat, però gràcies al nostre esforç, a les ganes, i al nostre joc varem aconseguir vèncer a grans seleccions i guanyar el campionat d’Espanya. Per mi, i suposo que per a qualsevol jugadora, el sol fet de poder jugar amb la Selecció Catalana ha estat molt important, i a més haver quedat primeres del campionat d’Espanya va ser molt gratificant.
A més, amb el Blanes també participarem en el Campionat de Catalunya de futbol sala on també varem aconseguir quedar primeres de Catalunya en una especialitat de futbol que no era la nostra. Aquest torneig, a l'igual que el MIC (Mediterranean International Cup), el vaig disputar els tres anys que he estat jugant al Blanes.
Durant l'estiu del 2007 amb el Blanes varem formar un equip de cadets i varem jugar al torneig de travel sport on hi havien grans equips com ara l'Espanyol, el Llevant, València, Athlètic de Madrid,...Varem aconseguir quedar primeres gràcies a l'esforç i al nostre joc, després d'una dura semifinal contra l'Athlètic de Madrid i una gran final contra el València.
Cal afegir, que en aquest torneig ningú apostava per un Blanes guanyador, però jo i totes les altres jugadores del Blanes varem ser capaces de vèncer a grans equips i de molta nomenada i emportar-nos la copa cap a casa.
Tot i que el Blanes m'ha deixat molts bons records, fa tot just una temporada vaig decidir canviar d'equip i anar-me'n al Girona Futbol Club femení per tal de poder jugar en una categoria superior a la del Blanes i a una categoria on hi ha grans equips i grans jugadores com és el Nacional. I espero que amb el Girona ens vinguin unes grans temporades omplertes de títols.
Durant tots aquests anys me n'he adonat que l'esport es molt bonic, però requereix molt de sacrifici i constància per part de molta gent, com ara entrenadors, pares i de les pròpies jugadores. I al final al que et queda són els bons records, les amistats i les il·lusions i una de les coses que m'agradaria és que el meu poble, Sant Hilari, hi pogués haver un equip femení defensant els colors del Sant Hilari.
Judit Salabreda. Jugadora del F.C.Girona femení. Sant Hilari Sacalm
0 comentaris:
Publica un comentari